Història de Poblenou

Poblenou va ser, durant molts segles, una zona de pantans, amb llacunes envoltades de joncs, un paisatge que encara evoquen els noms dels carrers de la Llancuna i de Joncar.

L’abundància d’aigua, les grans extensions i el seu baix preu van afavorir, al llarg del segle XVII, la instal·lació dels primers prats d’indianes. Després van arribar els vapors, desplaçats posteriorment per l’electricitat, amb indústries de tot tipus: tèxtils, alimentàries, metal·lúrgiques… A la fi del segle XIX el Poblenou era el territori amb més concentració industrial del país, qualificat com el “Manchester Català”.

Poblenou al Segle XX

Al llarg del segle XX el Poblenou es va consolidar com a barri residencial, obrer i industrial, amb un important augment demogràfic i l’aparició d’importants nuclis de barraques com el Somorrostro, Pequín i Transcementiri, alguns dels quals no van desaparèixer fins a passada la segona meitat del segle XX. Amb els Jocs Olímpics de 1992 es va iniciar la gran transformació del barri, amb el projecte 22@ que es desenvolupa a tots dos costats del nucli tradicional del Poblenou.